Home»Crims a la Rambla»Tret de sortida

Tret de sortida

1
Shares
Pinterest Google+


La novel·la negrecriminal és l’objectiu d’aquesta secció que ara comença. La idea no és que sigui tan sols un recull de crítiques sinó que reflecteixi les sensacions que queden després d’unes lectures que, en bona mesura, ocupen els meus interessos actuals després d’escriure la primera novel·la de la sèrie “Manual lens” i treballar en la seva continuació. Hi parlaré sobre clàssics i moderns, sempre amb la intenció d’anar omplint de continguts la meva avidesa pel gènere. També d’aquells llibres teòrics que ens ajuden a entendre millor la naturalesa de la nostra passió per aquest tipus de novel·la.

Al lliurament inicial de “Crims a la Rambla” només es podia parlar d’un llibre. El dia de la conversa amb Ramon Marrugat, quan va néixer aquesta secció, ja em voltava que seria ineludible fer-hi esment del regal que, per als que estimem la novel·la negrecriminal, ens havia fet un llibreter, Paco Camarasa. D’entrada agraint-li la seva dedicació al gènere, com a llibreter, com a creador i conductor de l’exitosa i necessària Barcelona Negra; però també, i molt especialment, por la publicació d’un llibre que quedarà com l’únic realment imprescindible per a tots aquells que vulguin entendre com ha transcorregut la literatura negrecriminal als darrers anys. Quins són els protagonistes, les novel·les, els moments…

I el primer que s’hauria de dir és que el llibre de referència del qual parlem no és pas un assaig pretesament profund. Es tracta més aviat d’unes memòries, gairebé d’unes notes a peu de pàgina. Però aquestes notes s’han construït al llarg de tota una vida, suposen treballar amb l’experiència acumulada i, el que sempre és més sorprenent en literatura, escriure des de la senzillesa de discurs sense rebaixar en cap moment l’interès del contingut.

Sangre en los estantes també es podria qualificar com una mena d’enciclopèdia del crim a la manera de Sue Grafton. Camarasa ens ofereix entrades sobre autors seguint un ordre alfabètic i ens dóna l’excusa per endinsar-nos en el seu món. Sovint hi estableix relacions inèdites entre ells, ens obre camins que ens fan millors lectors. De vegades l’excusa és un detall sobre la vida de l’escriptor, una apreciació personal, un moment agafat en el temps, gairebé com una fotografia.

Un dels majors encerts és que l’anècdota i la reflexió s’hi donin la mà en aquestes pàgines. Camarasa barreja informació sobre les societats on passen les novel·les, anàlisis ben fonamentats sobre els personatges, opinions dels autors que tan sols van ser paraules deixades una mica a l’atzar en un ambient distès i, com no, instants que van quedar fixats en la memòria arran d’algun congrés o d’una visita a la seva enyorada llibreria “Negra y criminal”.

El lector se n’adona de seguida que Sangre en los estantes li obrirà moltes portes i que, la resta, com exigeix la bona literatura, ho posarà ell. Vull creure que la novel·la negrecriminal no està tan pendent de les modes, que anem contínuament a la recerca d’autors que no són a la taula de novetats.

Llegir aquestes “memòries” de Paco Camarasa, ens proporciona gairebé tota la informació que necessitarem per moure’ns dins el gènere. Només ens queda agrair aquest llibre tan intel·ligent que posa a les nostres mans tota la saviesa i l’experiència del seu autor.

X.R. Trigo

(20 març 2017)

 

Paco Camarasa, Sangre en los estantes, Barcelona, Destino, 2016, 453 p.

Sense comentaris

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *