Home»A tocar ferro»Reconeixement a Olga Xirinacs, de Francesc Roig i Queralt

Reconeixement a Olga Xirinacs, de Francesc Roig i Queralt

0
Shares
Pinterest Google+

RECONEIXEMENT A OLGA XIRINACS,

DE LA FUNDACIÓ PRIVADA MÚTUA CATALANA

No entraré en el detall minuciós de la trajectòria literària d’Olga Xirinacs, Vikipèdia s’ofereix voluntàriament a donar tot tipus d’informació als agosarats escorcolladors de tafaneries vitals. Ara tan sols em permetré la llicència de ser jo qui us adreci uns mots proemials del tarannà, la manera de fer i de viure de l’Olga, ja que per circumstàncies de relació cívico-creativa – si exceptuem naturalment el seu entorn familiar més proper- penso que sóc una de les persones que més coneix la seva peculiaritat vital.

No obstant això seré concís i premeditadament sintètic, perquè tot el que em quedi al tinter de la memòria arribarà el dia en què us serà transmès per escrit amb molta més amplitud explicativa.

La nostra relació arrenca de finals de la dècada dels seixanta amb tot el que significà el moviment Escolta al Camp de Tarragona. Després s’intensificà amb la vinculació a Òmnium Cultural del Tarragonès, del qual ella en fou la segona presidenta, després de Josep Anton Baixeras, i en darrer terme es consolidà amb la fundació del grup poètic L’Espiadimonis, el 1973, amb el qual hem gaudit i compartit quinzenals tertúlies de sopar fins l’any 2009. Confabulàvem, estripàvem i ens enriquíem amb les novetats literàries de cada moment, la lectura de poemes propis i l’inalterable costum de fer un vers rus al final de cada trobada. I tot això s’esdevenia inalterablement cada quinze dies, ja fos a la Rambla Nova núm. 1. davant el balcó impagable del Mediterrani o a la seva casa de Mont-ral.

De l’Olga se’n tenen percepcions diverses, sempre en funció de la proximitat i la relació. Hi ha qui la pot trobar distant, fins i tot altiva, però sempre ha estat i és una dona conseqüent entre allò que diu i el que després escriu. Els qui la coneixem bé podem donar testimoni de la seva generosa acollida, dels seus comentaris en positiu i de la seva franquesa estimuladora, però també tallant i mordaç davant els incultes i impertinents. El seu actual blog diari n’és una prova convincent.

Dona acostumada a nedar contracorrent ha hagut de superar molts obstacles i s’ha hagut d’empassar algunes llàgrimes de ràbia o desconsol davant els infortunis de la vida. Primer pel fet de ser dona i haver de trencar constantment els motlles d’una societat amb connotacions masclistes; després la superació de dos càncers, el primer des de la ciutat francesa de Dijon i el més recent des de l’equip mèdic del Joan XXIII de Tarragona. Però el pendent més feixuc l’ha patit en la seva trajectòria literària tot i ser una de les autores més premiades en llengua catalana. Perquè encara ara, no fa pas massa mesos, hi havia algú que ventava les cendres de la gelosia creativa tot retraient a la premsa diària decisions de jurat en la concessió d’algun dels seus premis. Tot plegat, ser dona escriptora i de la perifèria de barcelunya, continua essent un pecat, obertament acceptat però encara no del tot perdonat.

També ha estat i és dona crítica en la seva convicció de creença religiosa amb constants articles al setmanari Foc Nou en defensa d’una obertura necessària de l’església i de la participació de les dones en les responsabilitats tonsurades.

Però al final tot s’alinea com un joc de constel·lacions: l’edició de la seva poesia completa amb el títol Óssa Major; la celebració multidisciplinar dels seus esplendorosos vuitanta anys i el fet de ser la segona dona ( després de Josepa Massanés) elevada als altars institucionals de la galeria de tarragonins il·lustres, col·loquialment “sala dels penjats”, haver-ho experimentat en vida i tenir la sort de sortir-ne indemne. Fins arribar a avui en què la Fundació Privada Mútua Catalana li vol reconèixer tot aquest bagatge de lluita social, inventiva creativa i defensa del país. Per això hem volgut publicar un petit recull dels seus textos, amb edició a cura de Magí Sunyer, dins la col·lecció de les rutes literàries amb el títol genèric de La Tarragona oculta. Un volum que us serà lliurat generosament a la sortida d’aquest acte i després del còctel.

Francesc Roig Queralt

Tarragona, 2 de març de 2017